Presentació

El Tren Pinxo de Banyoles actualment és un tren turístic de tres vagons i amb una capacitat per a 60 persones que ofereix rutes diverses per la ciutat de Banyoles i voltants.

Tanmateix, la història d'El Tren Pinxo de Banyoles va començar el dijous 16 de març de 1928, dia en què el tren va arribar per primera vegada a la ciutat de Banyoles, on hi va funcionar fins l'any 1956.

Els primers intents

Hi havia hagut molts intents fracassats, des del segle XIX, de portar el tren a Banyoles per satisfer el creixement del turisme i del comerç. L'any 1877 es va intentar bastir un tramvia entre Girona i el balneari de la Font Pudosa. Més tard, el 1899, es va voler instal·lar un ramal de via fèrria des de la plaça dels Turers-carrer Gran (actual J. Verdaguer) fins a la Font Pudosa. L'any 1904 es va desestimar el projecte de ferrocarril per enllaçar la ciutat balneari d'Aix-les-Termes amb Girona, passant per Banyoles. Finalment, el 1910, la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya va decidir sol·licitar la concessió d'allargar la línia de Flaçà fins a Girona i construir un ramal fins a Banyoles.

L'arribada del tren a Banyoles

El tren va prendre el nom de Tramvia de Girona a Banyoles. Es tractava d'un ramal més de la xarxa ferroviària del popular Tramvia del Baix Empordà que havia d'unir les poblacions de Palamós, Flaçà, Girona i Banyoles. No va resultar factible el projecte d'enllaçar Banyoles amb Olot.

El projecte, es va aprovar l'any 1912, però fins al cap de catorze anys no es va cloure el ramal de Banyoles. El traçat dels carrils va quedar emplaçat a la cuneta paral·lela a la carretera.

L'any 1926, la Companyia F.E.E. (Ferrocarriles Económicos Españoles) començava a fer funcionar la línia fèrria de Girona a Banyoles, exclusivament, però, dedicada al transport de mercaderies. En aquells moments, l'Estació de Banyoles encara estava en obres i se n'havia endarrerit la construcció per una disputa sobre si s'havia d'instal·lar a la sortida de la carretera a Serinyà, tal com demanava la Companyia, o en els terrenys del costat de la fàbrica de José Gimferrer S.A., tal com es va fer.

Malgrat tot, el dijous 16 de març de 1928, es va inaugurar oficialment l'Estació amb l'arribada del primer tren de viatgers, amb un Automotor M-2 ornamentat amb banderes.

Les estacions

Després de les estacions de Girona, del Pont Major i de Sarrià, a la comarca del Pla de l'Estany hi havia alguns baixadors i estacions. El baixador de La República (Riudellots de la Creu) disposava d'un edifici d'una sola planta (habitatge del capatàs de via i obres), amb annex de serveis. A Palol de Revardit existia un altre baixador, el de la Banyeta, sense edifici. L'Estació de Cornellà del Terri, considerada la més important, disposava de tres vies i d'un edifici d'una sola planta. A Borgonyà hi havia un baixador discrecional. L'Estació de Mata estava formada per un edifici d'una sola planta, amb serveis adjacents i una via apartadora de tres vagons de cabuda.

La tradició popular

La tradició popular va batejar aquest tren o tramvia amb el nom familiar d'El Tren Pinxo de Banyoles i fins i tot se li va fer una simpàtica cançó on es mostraven els seus defectes. La cançó mostra un tren petit, que corria poc i que tenia dificultats a l'hora de pujar rampes. Certament, la línia fèrria tenia unes rampes pronunciades que obligaven a tallar el comboi del carrilet i a traslladar, per tandes, els vagons, des de l'estació del Pont Major fins al baixador de La República, i a continuar, després, amb el comboi sencer fins a l'inici del pendent de l'Estació de Banyoles, on, algunes vegades, calia repetir l'operació de desenganxar i reenganxar els vagons.