Què visitar?

Banyoles, l'Estany i l'Entorn.

L’Estany

L’Estany és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Juntament amb la seva conca lacustre són considerats el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Les aigües de l’Estany es nodreixen d’aqüifers subterranis provinents de l’Alta Garrotxa que s’infiltren al terreny calcari i quan arriben a Banyoles topen amb un canvi de materials que les obliguen a pujar a la superfície. Durant el procés, es dissolen diversos materials, que originen cavitats cada vegada més grosses fins que el terreny cedeix i l’aigua surt a l’exterior. És així com es van formar l’estany i els estanyols fa uns 250.000 anys. El perímetre de l'Estany de Banyoles és de 6.650 m, la longitud màxima és de 2.150 m, la profunditat màxima és de 132 m i el cabal d’entrada d’aigua és de 600 litres/segon.

 

La Plaça Major

Des de 1999, el conjunt històric de la Plaça Major està protegit per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

De forma quadrada, envoltada per 40 grans arcades, és elegant i sòbria. És també el centre neuràlgic de la vida comercial de Banyoles. I no només pel tradicional mercat del dimecres a l’aire lliure que se celebra des del s. XIII, sinó també per les botigues que s’apleguen a la frescor de les voltes i als carrers adjacents.

 

La Pia Almoina

És un palau gòtic del s. XIV, construït sobre edificis romànics que mostren restes de l’etapa carolíngia. Era seu del Consell de la Vila. Actualment, l’edifici acull el Museu Arqueològic Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

 

El Museu Darder

L'espai d'interpretació de l'Estany és un equipament museístic de nova generació, amb un discurs museològic actual, centrat en la interrelació constant entre el museu i el territori i amb un component clarament naturalista. El Museu té una trajectòria històrica i un antic fons patrimonial que es projecta i obre ara les seves portes a la ciutat i al territori que l’envolta i li dóna sentit: l’Estany i la zona lacustre de l'Estany de Banyoles.

 

La Llotja del Tint

Durant l’Edat Mitjana, Banyoles gaudia d’una important activitat econòmica i el sector tèxtil era un pilar fonamental. En aquest edifici industrial hi arribaven els draps de llana que portaven els paraires i que es tenyien a les diverses tines que hi havia al recinte. Després, els paraires comercialitzaven el producte final, conegut com a "draps de Banyoles" o "draps banyolesos", que es van arribar a exportar arreu de la Mediterrània.

L’edifici, que disposa d'una planta baixa i d'un pis, actualment és una sala d’exposicions municipal d'art contemporani.

El Monestir de Sant Esteve

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles és la seu fundacional de la ciutat i un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat i altres administracions, des de 1973. Tot i que la data de fundació és anterior, està documentat per primer cop l’any 822. Els monjos benedictins van construir el temple a sobre de les restes d’una església tardoromana, de la qual encara n’hi ha vestigis al subsòl. Es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina de Catalunya, des que l’abat Bonitus es va establir en aquesta zona en temps del comte Odiló (801-820). Bonitus va reunir, al mateix temps, el càrrec d’abat i de senyor feudal de la vila. L’edifici que veureu actualment consta de l’església d’estil neoclàssic, el claustre i les dependències que l’envolten.

 

L'Església de Santa Maria dels Turers

Es tracta d’una església gòtica de planta basilical. Està formada per una nau central original d'onze metres d’amplada, culminada amb un absis heptagonal que se sustenta sobre importants contraforts. Aquesta part és un dels primers exemples del Principat de la interpretació catalana de l’arquitectura gòtica catalana. Posteriorment, entre els segles XVII i XIX, es van construir les dues naus laterals.

 

La Muralla

La protecció de la vila de Banyoles mitjançant la muralla va començar al principi del segle XIII i es va allargar fins al segle XV. L'únic tram de muralla que queda i que es pot veure actualment és paral·lel al carrer de la Muralla, en sentit est-oest, des del carrer de la Porta del Forn fins al carrer de la Pia Almoina. En aquest fragment hi observareu la construcció a base de carreus de travertí, que en algunes zones estan molt ben tallats. També hi veureu una de les portes fetes sota una gran arcada de mig punt, i, si us hi fixeu bé, prop d’una desena d’espitlleres de tir.